Glossari

(aquest conté el vocabulari bàsic per a facilitar la comprensió de la proposta)
Insurrectes: bàndol feixista, és a dir, franquista durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Falange Española Tradicionalista y de las JONS: Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d'octubre de 1933. Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s'inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l'esquerra. Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d'amics, el moviment falangista hi havia altres grups d'extrema dreta: la Comunió Tradicionalista, el grup d'Albiñana Sanz, Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós grups es fusionaren pel febrer del 1934 (FE y de las JONS); adoptaren el jou i les fletxes dels Reis Catòlics com a emblema, a més de la bandera vermella i negra i la camisa blava. Llur plataforma ideològica fou concretada en els veintisiete puntos (novembre del 1934). Bé que rebutjaven l'apel·latiu de feixista, participaven, de fet, de la ideologia i de les formes organitzadores del feixisme: constituïen un moviment antimarxista que refusava alhora la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i «imperialista», i l'organització corporativa de l'estat; a més, tenien en comú l'exaltació d'una forma de vida arriscada, el culte a la violència i a l'acció directa (les «milícies» com a grup de xoc).
Estat confessional catòlic: l’única religió que es permet dins les fronteres de l’Estat és la catòlica.
Croada: foren una sèrie de campanyes militars, de caràcter religiós, a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, sostingudes pels estats autoanomenats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276). En el context del Franquisme es tracta d’un exèrcit religiós (catòlic) que agafa les armes durant la Guerra Civil per enfrontar-se al costat de Franco contra els republicans i socialistes i lluitar per mantenir l’existència de la fe catòlica.

ACNP (Associació Catòlica Nacional Propagandística): L' Asociación Católica Nacional de Propagandistas és una agrupació espanyola de seglars catòlics que es proposa la propagació de la fe catòlica i l'apostolat, formant i instant als seus membres perquè prenguin part activa en la vida pública i servir de nexe d'unió dels catòlics. L'organització, amb el nom de Associación Católica de Propagandistas, va ser fundada en 1909 pel sacerdot jesuïta Ángel Ayala.

Opus Dei: Institució de l'Església Catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per monsenyor José María Escrivá de Balaguer y Albàs i erigida en prelatura personal pel papa Joan Pau II el 1982, en la persona d'Álvaro del Portillo y Díez de Sollano. L'Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics (homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials) que, per vocació divina, s'incorporen lliurement a la prelatura. La finalitat d'aquesta institució és difondre, en tots els ambients de la societat, una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l'apostolat, en l'exercici del treball professional ordinari. Realitza el seu apostolat per mitjà de la secció d'homes i de la de dones, sota el govern i la direcció del prelat i dels seus vicaris, i amb l'assistència pastoral del clergat de la prelatura. L'Opus Dei té una influència social notable, exercida bàsicament a través de l'activitat professional dels seus membres i d'organitzacions pròpies, especialment col·legis i cases de recés.

Autarquia: Situació teòrica d'economia autosuficient respecte a l'exterior. Malgrat el fet que les economies primitives eren molt sovint necessàriament autàrquiques, així com les societats essencialment agràries posteriors, actualment el mot gairebé és reservat per a descriure l'objectiu genèric d'una sèrie d'instruments de política econòmica aplicats en situacions de fort nacionalisme o defensives de la burgesia local o dels seus grups dominants. L'autarquia com a doctrina econòmica exigeix com a fi l'autoabastament en determinats productes, el proteccionisme industrial i la supressió d'importacions, mesures que han estat sovint emprades com a instruments d'una política d'industrialització i de desenrotllament.

Concili Vaticà II:  Vint-i-unè concili ecumènic de l'Església Catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 d'octubre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l'11 d'octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965. Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia (Sacrosanctum concilium, 25 de gener de 1964), dogmàtica sobre l'Església (Lumen gentium, 21 de novembre de 1964), dogmàtica sobre la divina revelació (Dei Verbum, 18 de novembre de 1965) i pastoral sobre l'Església en el món d'avui (Gaudium et Spes, 7 de desembre de 1965), els decrets sobre els mitjans de comunicació social (Inter mirifica, 4 de desembre de 1963), l'ecumenisme (Unitatis redintegratio, 21 de novembre de 1964), les Esglésies orientals (Orientalium Ecclesiarum, 12 de novembre de 1964), el ministeri pastoral dels bisbes (Christus Dominus, 28 d'octubre de 1965), la renovació i adaptació de la vida religiosa (Perfectae caritatis, 28 d'octubre de 1965), la formació sacerdotal (Optatam totius, 28 d'octubre de 1965), l'apostolat dels laics (Apostolicam actuositatem, 18 de novembre de 1965), l'activitat missionera de l'Església (Ad gentes, 7 de desembre de 1965) i la vida i els ministeris dels preveres (Presbyterorum ordinis, 7 de desembre de 1965) i les declaracions sobre l'educació cristiana (Gravissimum educationis, 28 d'octubre de 1965), l'actitud de l'Església envers les religions no cristianes (Nostra aetate, 28 d'octubre de 1965) i la llibertat religiosa (Dignitatis humanae, 28 d'octubre de 1965).

Processos de Burgos: Nom amb què és conegut el consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d'un inspector de policia, entre altres accions armades. El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J. Solé i Barberà, F. Letamendía, G. Peces Barba, J.M. Bandrés i M. Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d'Europa i de l'estat espanyol: manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intel.lectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc; alhora els processats feren una defensa política de llur militància. El govern hi replicà decretant l'estat d'excepció, i la sentència comportà sis condemnes a mort, que el general Franco, davant les peticions de clemència, commutà (els condemnats foren amnistiats el 1977). El procés, catalitzador de la crisi de l'estat franquista, n'accelerà el desprestigi internacional, esperonà l'oposició interior i consolidà la lluita del nacionalisme basc, afavorint l'estructuració de l'esquerra abertzale.