La situació precedent

Per comprendre perquè la religió catòlica i per tant, l’església es converteix en un dels pilars que subjecten el règim franquista, cal recordar quin era el paper d’aquesta en èpoques precedents com la Segona República espanyola i la Guerra Civil.

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d’abril del 1931, pujaren al poder els firmants de l’anterior Pacte de Sant Sebastià (partits republicans d’esquerres i socialistes) que sota les ordres del cap de govern Manuel Azaña impulsaren una sèrie de reformes amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola del moment. Una de les més rellevants fou la religiosa, la qual limitava la influència de l’Església.

La Constitució del moment per exemple, estipulava la no-confessionalitat de L’Estat, la llibertat de cultes, la supressió del pressupost de culte i clero etc. També es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris.

El govern progressista era partidari d’una educació liberal i laica, pel que va prohibir que les ordres religioses poguessin dedicar-se a l’ensenyament. Es va elaborar la Llei de congregacions el maig del 1933, la qual va posar límits a la possessió dels béns per part de comunitats religioses i la seva dissolució si aquestes suposaven un perill per l’Estat.

Una gran part dels sectors catòlics van veure la progressista legislació com una agressió als seus principis. Ben aviat van sorgir avalots populars anticlericals que van provocar nombrosos incendis a diverses ciutats importants.

Posteriorment, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) que enfrontava el bàndol democràtic contra el bàndol feixista, l’Església es va posicionar a favor d’aquests últims més tradicionals. Després del record de menyspreu i desconsideració que els governs progressistes havien tingut amb la religió catòlica, aquest sector va decidir donar suport als insurrectes ja que sabien que aquests els donarien un tracte privilegiat i convertirien el nou Estat en un estat confessional, derogant les lleis del matrimoni civil i del divorci, establint el culte religiós en l’ensenyament i obligant al pagament de retribucions al clero.

A partir d’aquesta explicació iniciem un viatge mitjançant una sèrie de documents i imatges històrics que ens faran situar de nou en el terreny de l’Església durant la dictadura.

La carta següent va ser escrita per l’alcalde de Manresa i dirigida a un general franquista reconegut, en que se’l convida a la basílica de la ciutat on s’hi celebrarà una missa en honor a la victòria franquista durant la guerra.

Aquesta invitació ens aporta molta informació ja que podem veure que la carta està sallada amb segell circular on veiem escrit “parròquia de Santa Maria de Manresa”, fet que ens mostra el vincle estret en els més grans generals feixistes i els bisbes més representatius de l’època. A més a més, podem deduir que l’alcalde de Manresa no havia estat escollit democràticament sinó que com molts altres l’havia “col·locat” Franco.

Aquest document ens mostra doncs, com a l’inici del règim dictatorial l’Església elogiava a Franco i els seus per la seva victòria.