La religió durant el Franquisme

M’agradaria iniciar la meva explicació amb una imatge tan simbòlica com la següent ja que en veure-la, m’he sentit força impactada. Aquest document es tracta d’una fotografia en blanc i negre o s’hi poden observar dos infants, probablement de classe baixa o mitja (per la senzillesa del seu vestuari i el fet que el més gran d’ells porti un cistell de la compra sota el braç) aturats davant un petit moral a una paret vianant amb el braç alçat fent un gest feixista. En el moral o estampa hi ha una imatge de la cara del dictador, el seu nom i també “Caudillo de Dios y de la Patria”. Tot i que el tema d’aquest bloc és la religió durant el franquisme, opino que una imatge com aquesta, tan quotidiana i real, ens pot començar a situar en l’època, ja que amb l’anterior frase pintada en molts dels murs i parets dels pobles i ciutats d’aquella Espanya franquista Franco ens demostra que viu no només per la seva pàtria, sinó per la seva fe a la RELIGIÓ CATÒLICA.

“Mientras Dios me de vida y claridad se juicio, seguiré empuñando el timón del Estado”. Aquestes són unes paraules del discurs que el Cap de l’Estat, Francisco Franco, va emetre l’any 1971, recollides en la revista “TeleExpres” de l’època. Amb aquestes paraules Franco dóna a entendre que mentre Déu li doni la vida, seguirà governant en l’Estat Espanyol, com intuint que Déu li ha donat el poder per ser el màxim poder.

Un cop guanyada la Guerra Civil amb la victòria del bàndol insurrecte, s’inicia un règim dictatorial que durarà de l’any 1939 fins al 1975 amb Francisco Franco Bahamonde com a màxim cap d’Estat.

El mateix Franco es considerava un militar africanista, nacionalista, seguidor dels models feixistes europeus i també catòlic. De fet, ell mateix es considera “Caudillo de España por la gracia de Dios”.

Podem comprovar en la següent imatge, que fins i tot les monedes contenien la imatge de Franco, i la frase “Francisco Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios”. Mitjançant aquest estampat en la moneda no només donava a entendre que tenia un poder hegemònic en tots els àmbits existents (política, economia, cultura etc.) sinó que també feia referència i propaganda a la seva gairebé exagerada fe cristiana i el compromís moral i espiritual que compartia amb la religió catòlica. De fet, ell es nomena cap suprem de l’Estat, o textualment “Caudillo de Espanya” per la voluntat del mateix Déu o “por la gracia de Dios”.

El règim franquista va tenir un important suport per part dels sectors més conservadors de l’Espanya de l’època que utilitzà com a grans pilars per mantenir en equilibri la seva dictadura. Aquests van ser l’exèrcit, el partit únic conegut com la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, les elits econòmiques i socials formades per els monàrquics, els oligarques, mitjans i grans propietaris; i finalment, l’Església catòlica, que és la que a nosaltres ens interessa.

Aquests dos documents són extrets d’una enciclopèdia publicada als anys 70 on es recorden els fets més significatius de l’Espanya franquista. Podem observar que el primer article fou escrit per George-Roux i extret del seu llibre “la Guerra Civil”, en aquest exposa que el tret principal de la personalitat del general Franco és la seva profunda fe en Déu. En el segon article, escrit per José María Pemán, s’elogia a Franco per les seves victòries i amor que sent per la pàtria i la religió cristiana. També s’explica que Franco celebra sempre cerimònies litúrgiques dedicats a aquells que van caure per protegir la Pàtria.

El següent text que tenim a continuació és una còpia del discurs pronunciat de la boca del mateix Papa Pío XII, emès per ràdio el 19 d’abril de l’any 1939, i per tant, entre els tombs de la fi de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la dictadura franquista.

“Con inmenso gozo nos dirigimos a vosotros, hijos queridísimos de la católica España, para expresaros nuestra paternal congratulación por la paz y la victoria con que Dios ha dignado coronar el heroísmo cristiano de vuestra fe y caridad probadas en tantos y generosos sufrimientos.

Alegre y confiado esperaba nuestro predecesor de santa memoria esta paz providencial, fruto sin duda, de aquella fecunda bendición que en los albores mismos de la contienda enviaba a cuantos se habían propuesto la difícil y peligrosa tarea de defender y restaurar los derechos y el honor de Dios y de la Religión. Y Nos no dudamos de que esta paz ha de ser la misma desde entonces augurada, anuncio de un porvenir de tranquilidad en el orden y de honor en la prosperidad.

Los designios de la Providencia, amadísimos hijos, se han vuelto a manifestar, una vez más, sobre la heroica España, la nación elegida por Dios como principal instrumento de evangelización del nuevo mundo y como baluarte inexpugnable de la fe católica, la cual acaba de dar a los prosélitos del ateísmo materialista de nuestro siglo, la prueba más excelsa de que por encima de todo están los valores eternos de la Religión y el Espíritu.

A vosotros toca, venerables hermanos en el episcopado, aconsejar a los unos y a los otros que, en su política de pacificación, todos sigan los principios inculcados por la Iglesia y proclamados con tanta nobleza por el Generalísimo, de justicia para el crimen y benévola generosidad para los equivocados.

En prenda de las copiosas gracias que os obtengan de la Virgen Inmaculada y el apóstol Santiago, patrono de España y de todos los grandes santos españoles, hacemos descender sobre vosotros, nuestros queridos hijos de la católica España, sobre el jefe del Estado y su ilustre gobierno, sobre el grande episcopado y su abnegado clero, sobre los heroicos combatientes y sobre todos los fieles, nuestra bendición apostólica”

Amb aquesta declaració per part del mateix Papa de Roma, podem observar com els representants de l’església catòlica més rellevants de l’època es mantenien fidels al règim. Pío XII mitjançant aquesta declaració per ràdio dóna les més sinceres felicitacions a Franco per la seva victòria i defensa que han guanyat gràcies a la fe cristiana que el bàndol insurrecte sempre ha mantingut. Considera que la nació espanyola s’ha convertit gràcies a aquesta victòria en un model mundial a seguir, i beneeix a tots els heroics combatents durant la guerra i els fidels prometent-los que l’Església i el cristianisme sempre els acompanyarà.

Finalment, caldria destacar que mitjançant aquesta declaració, el Papa pretén recordar indirectament la desconsideració i rebuig de l’esperit cristià per part de l’anterior govern a la Guerra Civil: els republicans (recordem que com a progressistes iniciaren reformes en que es volia pal·liar el poder eclesiàstic). Ho podem observar en aquest fragment literal extret del text: “Os habéis propuesto la difícil y peligrosa tarea de defender y restaurar los derechos y el honor de Dios y de la Religión”, amb el qual sembla que intenta insinuar que no des de sempre, el govern espanyol ha volgut defendre i mantenir-se Fidel als drets i l’honor de Déu.

El Papa Pío XII però, no només va felicitar a Franco per la seva victòria i la seva fe catòlica mitjançant una declaració radiofònica, sinó que l’any 1953 es van citar i van firmar un concordat que donava nombroses concessions a l’Església catòlica.

Com a un dels principals pilars de la dictadura franquista, l’església Catòlica va jugar un paper molt important en la legitimació del règim ja que aquest es definia com a un Estat confessional catòlic. Com a resposta de la persecució religiosa que havia tingut lloc a la zona republicana durant la guerra, la jerarquia eclesiàstica va proclamar el caràcter de “croada” de la guerra donant suport al franquisme. A canvi, va obtenir molts beneficis: un finançament públic molt generós, pràcticament tot el control del sistema educatiu, que l’únic matrimoni legal fos el catòlic, la prohibició del divorci i l’avortament, intervencions en la censura, la representació de l’Església per part de bisbes a la cambra legislativa i en el consell del regne;  i el més rellevant, el predomini de la moral i els valors catòlics en la societat espanyola.

Al següent document podem observar un anunci publicitari, publicat segurament a revistes propagandistes del règim franquista. En el catell podem llegir la paraula "Cruzada" com a eix horitzontal d'una creu cristiana, i com a fons una imatge del planeta terra que té com a punt central la silueta de la Península Ibèrica amb la següent frase: "España orientadora espiritual del mundo".

Mitjançant cartells com aquests Franco pretenia fer propaganda del règim i a la vegada legitimar-lo. En aquest cas per exemple, situa Espanya com a centre del món i la considera una bona orientadora religiosa (evidentment, de la religió catòlica), i un bon model a seguir per a la resta de països del món.